Res més agradable per un català que una visita a Prato. Populosa, industrial, treballadora, bella sense ésser un parc temàtic, amb peces de primer orde. Dominada per la personalitat històrica de Francesco di Marco Datini, que fa pensar amb els mercaders medievals catalans, pel seu arxiu, on hi trobem tantes dades per a la història del comerç medieval catalanoaragonès. Dominada també pel seu passat industrial, que a un català li porta a la memòria les ciutats de Sabadell i Terrassa. A Prato un català s’hi sent com a casa. Els anys que vaig viure a França encara recollia de tant en tant l’opinió llibresca que l’Edat Mitjana era negra i obscurantista. A França l’adjectiu «moyenageux» és despectiu i s’aplica a coses debolides, definitivament intempestives i molestes. Quan entrava en contacte amb algun d’aquests constructes mentals, pensava immediatament en la catedral de Prato, en la d’Orvieto, en Pisa.